Document del mes – eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 (febrer 2021)

Aprofitant la coincidència que el passat 14F es van celebrar eleccions al Parlament de Catalunya, i que enguany es commemora el 90è aniversari de la República, el Document del mes posa la mirada sobre l’expedient general de les eleccions al Parlament de Catalunya de l’any 1932. Aquests comicis es van celebrar el 20 de novembre de 1932 i van ser convocats pel president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, uns mesos després que s’aprovés l’anomenat Estatut de Núria (1932).

Tal com es pot veure a l’expedient relacionat amb el municipi del Morell,  la circumscripció a la qual pertanyia la localitat escollia 14 diputats. La presidència de l’única mesa electoral va anar a càrrec d’Antoni Sanromà Nicolau. Segons l’expedient, les votacions es van iniciar a les 8 del matí i es van cloure a les 4 de la tarda, i no es van plantejar cap mena de protestes ni reclamacions durant la jornada electoral.

Els electors que estaven cridats als comicis eren 485, dels quals hi van participar un total de 425. D’acord amb la legislació d’aquell moment, els morellencs que van votar aquella jornada van dipositar a les urnes vots per a 45 persones, amb la singularitat que algunes tan sols van obtenir 2 vots, com ara candidatures com la que representava Dolores Ibárruri (més coneguda com La Pasionaria). Com a la resta del país, els candidats que van comptar amb més suport pertanyien a candidatures de l’esquerra, com ara els coneguts polítics Ventura Gassol, Josep Andreu, Antoni Rovira o Jaume Simó, entre d’altres.

Document del mes – pressupost 1949 (gener 2021)

Habitualment, els darrers mesos de l’any es destinen a l’estudi, planificació i elaboració dels comptes municipals en totes les administracions públiques. Uns pressupostos que, en el cas de l’Ajuntament del Morell, es van aprovar el passat 30 de desembre de 2020 i que representen 9,1 milions per l’exercici del 2021.

Lluny d’aquestes magnituds, i en el context històric de la postguerra, el pressupost ordinari del municipi del Morell pujava a la quantitat de 136.200 pessetes, ara fa més de set dècades. Concretament l’any 1949, sobre el qual tracta el Document del Mes d’aquest gener. En aquell exercici, el pressupost es distribuïa en 18 capítols en el terreny de les despeses. Dins del primer capítol, que incloïa les Obligacions Generals (pensions, crèdits contingents, subscripcions, compromisos, càrregues de l’Estat…) es destinaven 15.933 pessetes. Pel que fa al de Representació Municipal, la despesa era de 1.000 pessetes; de 5.880 pessetes en el de Vigilància i Seguretat, i de 12.630 pessetes en el capítol de Policia Urbana i Rural. A Personal i Material d’oficina es destinaven 39.210 pessetes, mentre que a Beneficència es dedicaven 11. 532,31 pessetes, i a Assistència Social, 8.560 pessetes. El capítol al qual es destinaven més fons municipals era el d’Obres Públiques, amb un total de 16.536,58 pessetes. Una curiositat és que es destinaven 250 pessetes al concepte anomenat Imprevistos. Gràcies a aquest expedient també s’obté informació sobre la plantilla del consistori d’aquell moment, conformada per dos grups diferenciats: els tècnics i administratius (secretari, agutzil, sereno, guarda rural i campaner) i els serveis especials i subalterns (farmacèutic, practicant, llevadora, veterinari).

En el camp dels ingressos, el capítol pel qual s’esperaven una major quantitat de fons era el d’Imposició Municipal en terrenys com l’arbitri del consum de carn i peixos i les begudes espirituoses, així com l’anomenada quota compensatòria de l’article 9è. En concret, aquests ingressos s’estimaven de l’ordre de 76.551, 74 pessetes. També era prou important el càrrec en impostos cedits per l’Estat, com ara el consum de vins, sidra, altres consums de luxe o en quotes de rústica, industrial o per l’electricitat. En aquest cas, el capítol d’ingressos ascendia a les 27.900 pessetes. Tampoc era menor la xifra que s’esperava produir el servei d’aigües potables a la població: un total de 12.000 pessetes.

Document del mes – exposició arxiu 1999 (desembre 2020)

‘Descobrim l’Arxiu Municipal. Documents per a la història del Morell’. Aquest va ser el títol d’una exposició que es va poder veure a l’Ajuntament durant el mes d’abril de 1999 sobre els diferents fons d’aquest servei municipal i que proposem com a Document d’aquest desembre.

Bàsicament, a l’Arxiu s’hi troben els documents produïts per l’Ajuntament, però també hi ha documents generats per entitats i persones que es consideren importants per la història del Morell. Tots aquests documents no només s’han de recollir, preservar i conservar sinó que, en la mesura del possible, s’han de divulgar i són un element de coneixement de tots els morellencs i les morellenques.

Tal i com s’assenyalava a l’exposició de 1999, el document més antic que s’hi pot trobar és de l’any 1702 i correspon al Llibre del Consell i al Cadastre. A banda d’aquests fons corresponents al segle XVIII també es troben dipositats altres fons locals, judicials, registrals o d’associacions. En aquests camps es poden citar els fons del Jutjat de Pau des de 1859 i els del Registre des de 1870. Un altre fons important és el de la Cooperativa Sant Isidre, dipositat des de l’any 2014, una documentació amb un alt valor històric i que ajuda a interpretar el model de gestió cooperativista de producció i comercialització dels productes agrícoles.

Malgrat les noves tecnologies, que han facilitat produir cada cop menys documentació en paper, l’Arxiu té actualment uns 560 metres lineals, una xifra que el 1999 era de 172, i tan sols de 40 a principis del segle XX. A banda del paper i les fotografies, altres suports com els discos, les revistes relacionades amb l’activitat local i municipal o els disquets s’han anat afegint amb el pas dels anys al patrimoni documental del Morell i hi són dipositats.

Document del mes – conveni germandats 1919 cotxe fúnebre (novembre 2020)

El mes de novembre està vinculat, per tradició, al record dels difunts i a una sèrie de costums relacionats amb el final del cicle vital de les persones. Per aquest motiu, el Document del Mes del novembre es dedica a un acord singular entre entitats per assolir un objectiu comú relacionat amb el traspàs de les persones i els ritus que se segueixen.

Segons la documentació de l’Arxiu Municipal del Morell, l’11 de maig de 1919 es va signar un conveni entre la Germandat Agrícola, la Germandat Patria Nueva, la Germandat Unió Obrera i la Germandat La Aurora que acordaven l’adquisició d’un cotxe fúnebre de tracció per cavalleria.

En el document adjunt podeu observar els acords als quals van arribar aquestes germandats ara fa un segle, com ara el valor total de la compra (2.258 pessetes de l’època) i les condicions pel seu ús. Per consens dels seus socis, aquesta societat es va dissoldre l’any 1963, una particularitat ja contemplada en el conveni en la qual disposaven que els seus béns revertirien en el consistori morellenc.

En el moment de la dissolució de La Aurora, aquesta disposava d’un solar o pati al carrer Pareteta d’una superfície de 44 metres quadrats, d’un cotxe fúnebre i d’accessoris per a una cavalleria, que aleshores es trobava en “estat regular” de conservació. En la sessió plenària del 2 d’octubre de 1979, l’ajuntament va acceptar aquests béns, tal com estipulaven els acords de la Germandat.

Document del mes – projecte escorxador 1915 (octubre 2020)

“Està plenament demostrat que l’arma poderosa, l’extermini de les malalties contagioses i epidèmiques que tants cops s’acarnissen en la salut pública sembrant el dol a pobles sencers, consisteix a aplicar degudament els principis de la higiene en tots els actes de la vida d’aquells, començant com és natural en els aliments i les begudes, ja que és per on deuen ingerir-se la majoria d’aquestes malalties…”. Amb aquestes paraules certament grandiloqüents, s’iniciava la memòria descriptiva del projecte d’edifici destinat a escorxador públic del Morell el juliol de 1915, que signava l’enginyer José M. Pagès.

Un projecte que, com ens diu el document, se situaria en un terreny agrícola completament pla i contigu amb la carretera, i seria de nova planta. La superfície total del solar era un rectangle de 8,65 metres d’ample per un fons de 10,85 metres. Pel que s’apunta en la memòria, l’edifici  tenia “un bon rentador” per a la neteja de les despulles animals, cinc petits departaments destinats a guardar els animals moments abans del sacrifici i un departament destinat a inspecció veterinària. La resta de l’espai es reservava a la cremació de porcs.

De la mà de l’alcalde del Morell d’aquell moment sabem que l’edifici que aleshores realitzava aquelles mateixes funcions es trobava “en estat ruïnós”, a més de “no reunir les condicions” que exigia la normativa. I és que les primeres referències documentals que trobem a un primer edifici destinat al sacrifici d’animals són de l’any 1899 i conformen un Reglament per a l’arrendament d’un espai d’aquestes característiques.

L’expedient de 1915 sobre el projecte de construcció d’un edifici destinat a escorxador públic es pot consultar al fons de l’Arxiu Municipal del Morell i forma part del patrimoni documental del municipi.

Document del mes – inici curs escolar (setembre 2020)

El Document del Mes posa l’accent en l’inici escolar que es produeix a totes les llars del país per aquestes dates cada any. Des dels infants més petits als que ja estan a punt d’acabar l’etapa educativa de secundària, un gran nombre d’alumnes deixa enrere les vacances i es reincorpora a les rutines escolars. Reparacions i millores als centres escolars, revisions i campanyes sanitàries, actes del Consell Escolar, programació docent o subvencions destinades a la millora del servei o a les famílies…, els expedients que consten a l’Arxiu Municipal referents a aquests equipaments al llarg del temps són múltiples i molt variats. Cronològicament, els expedients més antics es remunten a mitjans dels anys 50 del segle XX. També el fons municipal d’imatges de l’Arxiu recull fotografies de les diferents promocions d’alumnes d’ençà dels anys noranta, com la que us mostrem de la promoció 1992-1993 de 8è d’E.G.B., així com la inauguració de la llar d’infants el 2002 per part de l’aleshores consellera d’Ensenyament de la Generalitat, Carme Laura Gil, entre d’altres.

Més enllà de la documentació objectiva, la memòria de molts morellencs i morellenques està vinculada als anys d’escola que deixen sempre un pòsit inesborrable en els infants de totes les generacions. Fa gairebé 40 anys, l’exalcalde Josep Sanromà i Nicolau (1898-1983) va escriure en el seu llibre ‘En prosa i en vers’ un record sobre els seus temps d’estudiant:

“…No vaig rebre altra instrucció que la més justeta que es podia adquirir en una escola de poble, en la qual el mestre tenia sota la seva tutela seixanta o setanta nois, dels sis als dotze anys, els quals, si en sortíem sabent les quatre regles d’aritmètica i escriure una carta, en castellà, plena de faltes, ja podíem anar sols. El mestre, pobret, no hi podia fer més, i nosaltres tampoc…”.

Al seu llibre ‘El Morell: un poble, una història’, Josep Bultó Vidal fa, entre altres comentaris, una descripció del seu primer mestre, el senyor Pasqual del qual deia que era “un senyor jove, molt alt i que jugava a futbol amb l’equip local. Al mateix temps, també hi havia el senyor Vila, un mestre que exercí durant molts anys al Morell”. Aquest escrit s’acompanya d’una foto del mestre amb els nens de la seva aula a les escoles noves de la Rambla.

Bona part d’aquesta documentació ha estat extreta del fons de l’Arxiu Municipal del Morell i està disponible per ser consultada sota petició prèvia.