“Està plenament demostrat que l’arma poderosa, l’extermini de les malalties contagioses i epidèmiques que tants cops s’acarnissen en la salut pública sembrant el dol a pobles sencers, consisteix a aplicar degudament els principis de la higiene en tots els actes de la vida d’aquells, començant com és natural en els aliments i les begudes, ja que és per on deuen ingerir-se la majoria d’aquestes malalties…”. Amb aquestes paraules certament grandiloqüents, s’iniciava la memòria descriptiva del projecte d’edifici destinat a escorxador públic del Morell el juliol de 1915, que signava l’enginyer José M. Pagès.

Un projecte que, com ens diu el document, se situaria en un terreny agrícola completament pla i contigu amb la carretera, i seria de nova planta. La superfície total del solar era un rectangle de 8,65 metres d’ample per un fons de 10,85 metres. Pel que s’apunta en la memòria, l’edifici  tenia “un bon rentador” per a la neteja de les despulles animals, cinc petits departaments destinats a guardar els animals moments abans del sacrifici i un departament destinat a inspecció veterinària. La resta de l’espai es reservava a la cremació de porcs.

De la mà de l’alcalde del Morell d’aquell moment sabem que l’edifici que aleshores realitzava aquelles mateixes funcions es trobava “en estat ruïnós”, a més de “no reunir les condicions” que exigia la normativa. I és que les primeres referències documentals que trobem a un primer edifici destinat al sacrifici d’animals són de l’any 1899 i conformen un Reglament per a l’arrendament d’un espai d’aquestes característiques.

L’expedient de 1915 sobre el projecte de construcció d’un edifici destinat a escorxador públic es pot consultar al fons de l’Arxiu Municipal del Morell i forma part del patrimoni documental del municipi.