Per diferents motius, aquest estiu serà atípic i moltes de les activitats vinculades amb el bon temps, a l’aire lliure i a la trobada social no es podran realitzar o canviaran de format. Al Morell, tant per la revetlla de Sant Joan com per la de Sant Pere era costum fer fogueres als carrers, quan aquests encara no eren asfaltats. Com a molts llocs d’arreu dels Països Catalans, la canalla saltava i, a més, es mullaven els uns i els altres. Una tradició que recorda Josep Bultó al seu llibre ‘El Morell: un poble, una història’.  En aquesta mateixa publicació, s’explica que a principis de la dècada dels cinquanta del segle XX s’organitzava la revetlla amb un manubri al carrer del Molí i amb gramola al carrer de l’Esplanada, amb bombetes i paperets penjats al carrer.

Recuperada la democràcia municipal fa ja dècades, aquestes tradicions continuen no sols ben vives sinó que conformen part de la nostra identitat. Una qualitat que s’ha anat reivindicant en esferes diferents tant ciutadanes com institucionals per a què allò que ens identifica tingui també un reconeixement universal. Als anys vuitanta, per exemple, la contraportada de la revista Ressò il·lustrava amb una foto d’una foguera un dels seus números. “La nit és màgica, propiciatòria dels encanteris. La flama preserva dels maleficis i el foc purifica l’esperit i l’espai” resava el peu de foto que acompanyava aquesta imatge. En el terreny institucional, també s’han tirat endavant iniciatives per declarar Sant Joan com a festa nacional dels Països Catalans com la moció que es va aprovar el 2009, per unanimitat, al consistori del Morell. En concret, la moció recordava que “els focs de Sant Joan s’han celebrat des de fa segles arreu dels territoris de parla catalana, des del nord dels Pirineus fins al sud del País Valencià, passant per les Illes Balears, la Franja i l’Alguer” i afegia que “ha contribuït com cap altra festa a conservar i transmetre les tradicions pròpies de la nostra nació”.