La història del Morell

El Morell és una vila de la comarca del Tarragonès, situada al bell mig del triangle definit per les tres ciutats més importants del Camp de Tarragona: Tarragona, Reus i Valls.

Si ens remuntem a l’època dels romans, ja trobem vestigis on avui es troba el Morell. Diversos estudis demostren que la vila formava part dels assentaments agrícoles i rurals de la ciutat romana de Tarraco. S’han descobert diferents restes a la zona del terme més propera al riu Francolí, entre les quals destaquen la vil·la romana dels Hospitals i un mil·liari que assenyalava les distàncies a l’antiga via romana De Italia in Hispanias, la qual unia Tarraco amb Ilerda i Osca, passant per la vall de l’Ebre.

Els orígens del Morell se situen vora l’any 1173. Fou per aquelles dates quan l’arquebisbe de Tarragona, Guillem de Torroja, i el rei Alfons I, cosenyor del Camp de Tarragona, donaren un tros de terra del terme del Codony a Berenguer dels Prats i la seva muller, Dolça, per tal que s’hi establissin i el repoblessin. A finals del segle XII es va construir el primer castell, l’edifici de l’actual Ajuntament. Aquest se situà en el punt més elevat del municipi, de manera que permetés el desenvolupament del seu entorn i que propiciés el creixement de la seva població.

El carrer Sant Plàcid.

A l’edat mitjana el Morell estava constituït pel castell i un seguit de cases més al seu voltant, que formaven un nucli molt reduït, en les actuals places de l’Església i de la Font. Inicialment, els actes religiosos se celebraven al castell o en una casa particular, fins que l’any 1357 Eimeric des Prats, senyor del Morell, obtingué de l’arquebisbe de Tarragona permís per a edificar una església. No es coneix amb exactitud quan es va finalitzar l’obra, però hi ha notícies que existia abans del 1465.

El segle XVI s’extingí el llinatge dels des Prats i, per herència, la senyoria del Morell va passar als Terrer. És en aquest segle quan es va iniciar una primera expansió urbana considerable cap als actuals carrers Major i de Mestres. Entre el 1550 i el 1595 van vendre vuit patis per fer casa, la meitat dels quals eren al carrer de la Bassa, l’actual carrer de Mestres. D’aquesta època destaquen les cases Baldrich, de la qual es conserva l’arc de l’entrada al carrer Major, i Vallgornera, a la plaça.

Des del punt de vista geològic, els terrenys del Morell formen part de la conca del riu Francolí. Les característiques d’aquest indret han estat propícies per a l’explotació agrícola. Així, el terme actual, fonamentalment desenvolupat sobre aquestes terrasses fluvials, compta amb un relleu planer fàcilment explotable des del punt de vista agrícola, amb sòls de fertilitat alta i mitjana, i també hi destaquen els recursos hídrics subterranis. Totes aquestes característiques han permès, entre d’altres, el conreu de préssecs i avellanes, que han fet coneguda la vila.

Avui dia, el Morell ha esdevingut una vila industrial especialitzada en el camp petroquímic.

La plaça de la Font.

La rambla Pau Casals.