Patrimoni morellenc

Antiga muralla (s. XIV – XV)

Carrer Castell – Plaça de la Font

De la primitiva muralla que devia envoltar el primitiu castell dels segles XIV-XV, poca cosa ens ha arribat a nosaltres, com per exemple, les restes del carrer Major amb la Plaça de la Font i les restes del carrer que porta el mateix nom.

La muralla està feta amb grosses pedres unides amb morter, però molts trossos de la muralla s’han arrebossat per tal d’evitar la seva destrucció.

La muralla de la vila degué protegir-lo de les incursions sarraïnes, ja que cal recordar que aquests pobles de la línia del Francolí es trobaven molt amenaçats pels atacants dels seus veïns. La murada tancava el nucli antic medieval i el primitiu castell, del que no s’han conservat restes, sinó el talús on està situat l’actual casa dels Montoliu.

Cal Girona Nou (s. XVIII)

Carrer Molí, 11-13

“Cal Girona Nou” rep aquest nom per a ser diferenciada de l’antiga casa que està situada dins la muralla del poble, al casc antic. Fou construïda l’any 1765 i és un dels primers habitatges unifamiliars que es construïren a la vila.

La casa no presenta grans solucions estructurals. Pel que fa a la seva realització, cal destacar l’harmonia de les línies horitzontals que presideix tota la façana, i així podem observar que totes les portes i finestres tenen forma quadrada.

Les portes d’accés, tenen forma arquitravada i una d’elles presenta una dovella enmig de l’arquitrau. L’alçat de l’edifici es perfila una planta baixa, un pis i unes golfes que deformen el conjunt i tenen unes finestres cobertes amb corbes. És aquí on podem observar la data de construcció de la casa.

Cal destacar la cornisa que corona la casa amb ornamentació de motllures i perletes. En general podem dir, però, que l’estructura és senzilla.

Cal Girona Vell (s. XVI – XVII)

Carrer Major

La casa coneguda amb el nom de “Cal Girona Vell” està situada al final del carrer Major, concretament a un carreró sense sortida que se situa sota el talús que sustenta el castell dels Montoliu.

La casa tanca el carrer i té forma de torre fortalesa amb la seva tipologia quadrada. L’alçat està conformat per una planta baixa amb arc de mig punt, pis amb finestres de nova factura i golfes amb galeria correguda, on encara es veuen els arcs de mig punt primitius que actualment es troben tapiats.

De l’edifici, només es conserva actualment el portal, envoltat d’una zona enjardinada.

Casa Baldric (s. XVI)

Carrer Major, 6-8

La casa Baldric del carrer Major té planta baixa amb una porta principal emmarcada per un arc adovellat de grans dimensions, a la qual es poden apreciar les diferents transformacions sofertes per l’immoble al llarg dels anys.

El pis principal presenta finestres quadrades, els marcs de les quals estan emmarcats per motllures. Les golfes tenen restes de galeria correguda. A un angle sobresurt cap al carrer del Pou.

Els Baldric han estat una de les famílies més importants del Morell, això es veu a la quantitat de vegades que apareixen als documents i gràcies, per descomptat, a les seves cases.

Casa Castellví / Casa de les Olles / Casa Vilallonga (s. XVIII)

Ctra. de Reus

La casa Castellví, també coneguda com la “Casa de les Olles”, està situada a la carretera de Reus, a la cruïlla amb la carretera de Vilallonga. Antigament estava integrada dins el casc antic però ara la veiem quasi fora del nucli de la vila.

És un habitatge que sorprèn per les seves dimensions. També crida l’atenció la façana quadrada que és on es conserven les restes dels esgrafiats primitius que ornamentaven l’exterior. L’estat d’aquests esgrafiats és força deficient.

La façana té la planta baixa amb porta quadrada i coberta arquitravada. Damunt la porta es pot veure la inscripció que ens parla sobre la data de la seva construcció. El primer pis presenta una balconada correguda amb dues portes de caire senzill i dos balcons a banda i banda. La part de les golfes està constituïda per finestres quadres situades harmònicament respecte a la façana.

A la part de l’oest, l’edifici presenta una galeria que sobresurt, els arcs de la qual són quadrats. Tota la part posterior de la casa, concretament més allà on està la galeria, està tota coberta d’una gran quantitat d’heura enramada.

Darrere també es conserven encara restes del primitiu jardí de la casa, el qual va ser expropiat quan es va construir la carretera general.

Enmig de la teulada s’aixeca una torratxa quadrada, de senzilles característiques estructurals.

Casa del Marquès de Vallgornera (s. XVI – XVII)

Plaça de la Font, 15

La casa del Marquès de Vallgornera és la típica de dins el nucli antic del poble. Està situada a la plaça de la Font i just davant d’ella, s’aixeca el castell dels Montoliu, damunt un poderós mur en talús que recorda la primitiva muralla de l’antic castell.

Està construïda amb maçoneria enlluïda i carreus. Té planta baixa amb una porta d’arc adovellat, pis amb tres finestres emmarcades amb marcs pintats de blanc i golfes amb galeria correguda.

Casal dels Montoliu (s. XVIII)

Plaça de l’Era, 5

El casal dels Montoliu és un edifici amb planta quadrada, de grans proporcions. Està ubicada presidint el turó del poble i té, per tant, una situació excel·lent. Darrere seu es troba un jardí d’estil romàntic, fruit d’una ampliació del segle XIX que es va fer a l’edifici.

La façana principal de l’edifici dona a la plaça i s’hi accedeix mitjançant unes escales. Aquesta façana reflexa una planta baixa amb arc rebaixat i dues finestres a banda i banda. El segon pis presenta triple balconada, la porta de la qual està emmarcada amb carreus com els de les cantonades de la casa, damunt del balcó central es pot observar l’escut heràldic dels Montoliu.

Les golfes tenen tres finestres que guarden la simetria de tot el conjunt de la façana, que està rematada per una cornisa amb decoració de perletes.

El conjunt és força senzill, però cal destacar els esgrafiats de la façana que avui només són ombres i que representen, dins quadrats, cavallers. També hi ha ornamentació floral damunt les finestres i les portes. Dins el castell hi ha sales amb força interès per la seva decoració amb pintura al fresc de temes florals i restes de mobiliari.

Senyoriu format el 1173. La construcció de l’edifici actual és de l’any 1778 en temps de Plàcid de Montoliu i de Bru – va ser Diputat a les Corts de Cadis i regidor de l’Ajuntament de Tarragona- qui fou l’únic membre de la família que gaudí del patrimoni, donat que l’any 1835, van decretar la supressió dels senyorius. Aquest edifici va substituir un altre del 1650, que possiblement es construí al lloc de l’antic castell medieval.

Restaurat per Arquitectura i Habitatge i l’Ajuntament, acabant-se les obres el mes de febrer de 1994.

Església parroquial de Sant Martí (s. XVIII)

Plaça de l’Església

L’església de Sant Martí del Morell és una construcció barroca que presenta les següents característiques estructurals: té només una nau i capelles laterals comunicades entre elles. La nau es cobreix amb volta de canó amb llunetes, però les capelles ho fan amb voltes d’aresta. La capçalera està clarament delimitada.

Pel que fa a la façana, cal destacar la decoració floral dels esgrafiats que la cobreixen, que només trobem aquí, ja que no n’hi ha a la resta de murs, on les parets estan emblanquinades i mostren uns contraforts senzills que delimiten les capelles i són la sustentació de l’església.

La porta principal presenta una porta amb llinda adovellada, emmarcada per pilastres toscanes i frontó triangular partit. Damunt, hi ha una fornícula amb la imatge del patró i, més dalt, un rosetó com un sol. L’edifici està coronat amb un frontó triangular emmarcat per una motllura que el guarneix i un ull de bou al centre. Hi ha dues petites finestres a banda i banda de la façana.

Cal destacar la torre-campanar situada a la dreta de la façana possiblement de data posterior i que la seva fàbrica és amb maons i petits arquets al cos de les campanes.

L’església de Sant Martí va ser una sufragània de la parròquia de Vilallonga fins al 1772, en què es produeix la segregació a causa de la potència demogràfica que assolí la vila a la segona meitat del XVIII.

El 2 d’abril del 1765 s’acabà l’església del Morell. Es construí damunt les restes d’una anterior que a la vegada havia substituït a la més primitiva de totes.

Font pública (s. XIX)

Plaça de la Font, 1

La font pública de la vila del Morell conserva damunt ella la data de construcció i també un rètol on s’explica que a aquell any arribaren les aigües, per primer cop, a la vila.

La seva estructura és la següent: la pedra és marbre i en té dues aixetes sota les quals hi ha la banyera on es recull l’aigua. Les formes de la font són totalment geomètriques i davant seu hi ha una barana per protegir als que agafin aigua.

La peixateria (s. XX)

Plaça de la Font, 1

Arquitecte: Pau Monguió Fonts

La peixateria del Morell és un edifici singular de la primera part del segle XX. Fou construïda per l’arquitecte Pablo Monguió, que fou qui va estructurar el plànol de l’eixample del poble, l’any 1926.

La peixateria és un edifici d’estil racionalista, dels pocs que es poden veure per aquestes viles de tan aviat. Té una porta d’accés a la botiga de forma quadrada i al seu costat podem observar la font d’aigua del poble. La teulada és una planxa de ciment de forma irregular que augmenta de volum cap al costat del front. També, a la façana es poden observar tres contraforts construïts, amb carreus, que separen l’espai.

Molt característic de la botiga és el seu emplaçament, ja que està situada tot just sota el jardí del castell dels Montoliu, és a dir, està excavat als baixos d’aquest.

Mas de Mestres / Mas Baldrich / Mas de Calvó (s. XVIII)

Ctra. de Reus / camí dels Majols

El mas de Mestres és un edifici de grans proporcions i que passà al llarg de la seva història per diferents mans, que com es veu, li donaren diferents noms.

La part més important de la masia correspon a la casa pairal. Aquest edifici té tres pisos. La planta baixa presenta finestres quadrades amb petits balconets de forja que tenen la part exterior pintada amb blanc per a ressaltar la geometria de la façana. Els murs són arrebossats. El pis alt té les golfes típiques de les cases de pagès.

La teulada sobresurt de la façana. El mas està emmurallat i a la porta d’entrada es pot veure la data de 1729, però això no obsta perquè no puguem afirmar que la seva factura pugui ser més antiga.

La casa conserva un bonic jardí orientat cap al sud, de proporcions força artístiques.

Mas la Sínia (s. XIX)

Ctra. del Cementiri

La masia coneguda amb el nom de la Sínia està situada prop del cementiri del Morell. La part exterior està protegida per un mur que en dificulta l’accés. De fet, la porta a la masia presenta dues pilastres quadrades amb decoració floral al zenit de l’edifici.

El mas és força interessant amb les seves dues plantes, i la baixa que té una galeria correguda de deu arcs amb decoració de balustrada a cadascun dels arcs.

Segons la informació rebuda dels propietaris, aquesta galeria estava descoberta i va ser habilitada com a part de l’habitatge fa poc. També sembla que la masia existia des d’època antiga, perquè molts dels murs de la casa tenen una amplària considerable, potser atribuïble a èpoques llunyanes.

La casa té unes altres portes d’accés per l’est i pel nord, i no en té cap altra a la part adossada a la muralla.

Entre els murs de la casa s’han trobat restes com un gibrell, una pedra de marbre tallada com si fos un basament… El conjunt del mas està molt ben conservat i té altres dependències properes com són uns grans magatzems amb embigats de fusta molt antics, cellers i casa dels masovers.

La finca sempre ha estat agrícola i actualment es dedica al conreu d’avellaners.

Molí del Codony / Molí de la Granja de Santes Creus / Molí dels Frares (s. XIII – XIV)

Ctra. del Cementiri cap al riu Francolí

Els molins de la Granja de Santes Creus són uns edificis situats dins el terme del Morell, molt a la vora de la gran riera formada pel riu Francolí.

L’estat actual de les edificacions és ruïnós i les parts que millor s’hi han conservat són la sala de les moles, els quatre canals d’entrada d’aigua dels cacaus i l’estructura de la bassa, malgrat que a aquesta s’hagin instal·lat alguns cultius.

Els cacaus, situats sota la sala de les tremuges estan plens de terra i és impossible determinar la seva disposició.

Però, el més interessant de l’estructura és la sala de les moles, situada a peu pla del camí i capaç per a quatre molins, tot i que darrerament n’eren utilitzats dos. És de planta rectangular amb coberta de fusta sostinguda per quatre arcades ogivals rebaixades.

La porta actual d’accés no correspon a l’originària que es conserva tapiada al mur immediat al riu i que era de mig punt. El casal no té altres obertures a les parets. Els materials emprats per fer la paret propera a la bassa, són carreus ben tallats. Les arcades que sostenen la coberta són també de pedra tallada.

Aquest molí és del s. XII-XIII. D’arquitectura templera, la planta és de 6×20 m on s’identifiquen els encaixos de les quatre moles a la planta baixa que es cobreix per tres arcades ogivals, pel darrere la bassa amb quatre cacaus i per sota l’edifici s’entreveu dues obertures d’1,30 m per on desguassava el molí.

Originàriament fou conegut com a Molí del Codony i després com de la Granja. En foren propietaris l’Orde del Temple i després el Monestir de Santes Creus. El 22 de desembre de 1160, Santes Creus va rebre, mitjançant dues donacions, unes terres a la vora del Francolí, en cessió feta per Agnès, comtessa de Tarragona, i l’altra, d’en Guillem de Claramunt. A totes dues donacions, juntament amb les terres, es concedí a Santes Creus el dret a bastir uns molins, però aquesta menció només fa referència a la simple donació d’uns drets dominicals.

L’interès del monestir en colonitzar aquesta àrea va fer que a l’inici del conreu de les terres, s’emprengués l’edificació dels dos casals dels molins. Tot i aquestes dates primerenques, la construcció que s’ha conservat és de darreries del segle XIII, principis del XIV.

La Granja del Codony / La Granja de Santes Creus / La Granja dels Frares (s. XII – XVIII – XIV)

Ctra. del Cementiri cap al riu Francolí

Actualment tots els edificis que integraven el caseriu de la granja del Codony es troben en runes. Un dels que s’ha conservat millor ha estat l’església, de la qual es pot encara veure la seva espadanya, la porta d’accés i el rosetó que hi havia damunt ella. L’edifici acaba amb forma triangular i no s’ha conservat la teulada possiblement perquè degué ser de fusta. Les parets són de maçoneria amb carreus a les canonades. Aquest tipus de material el trobem a quasi tots els edificis del conjunt.

També hi ha molts arcs apuntats que s’han quedat aïllats. Moltes de les cases en runes del caseriu tenien dos pisos.

La cronologia de la Granja no es pot establir definitivament perquè degué sofrir moltes transformacions i així es veu a l’estructura dels edificis. Està situada al marge dret del riu Francolí i pertanyia a l’antic terme del Codony.

De fet, fins al segle passat havia pertangut a Vilallonga. En el moment que passà al Morell tenia 175 habitants.

Tota la informació d’aquest apartat està extreta de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.