Document del mes - bans i edictes de les quintes de 1932

El 2001 es va extingir l’obligació de fer el servei militar a l’estat espanyol. Per tant, com que aquest any fa 18 anys de la seva supressió, es vol mostrar el ban i els edictes del 1932 de les quintes del nostre municipi i una fitxa tècnica d’un mosso d’aquell mateix any.

El servei militar es va instaurar a l’estat espanyol el 1770 per Carles III, i a Catalunya el 1877 després de la promulgació de la Constitució de 1876 i la mort de Ferran VII. Hi estaven cridats tots els homes de 21 anys. Tot i això, hi havia moltes excepcions, mitjançant previ pagament, per no realitzar el servei militar.

Val a dir que a l’inici de la Guerra Civil van ser cridats tots els homes d’edats compreses entre 18 i 40 anys i, posteriorment, els que només tenien 16 anys. Per aquest motiu, molts van fer el servei militar quan els tocava, com els quintos del nostre municipi i després van ser cridats a files. En conseqüència, van realitzar un servei militar forçós que es va poder allargar a 6 anys.

Els expedients de quintos estaven formats pel llistat de tots els homes que aquell any complien l’edat reglamentària per realitzar el servei militar. El nom complet, nom dels pares, data de naixement i adreça. També el certificat de reconeixement del mosso, és a dir, una fitxa de cada persona amb una breu descripció, com per exemple l’alçada, el seu perímetre toràcic, color dels cabells, celles, ulls, forma del nas, entre altres dades. I l’acta de les exclusions temporals amb les al·legacions formulades.

A l’Arxiu del Morell es pot consultar la sèrie documental del 1913 fins al 1994.

Tota aquesta documentació ha estat extreta del fons de l’Arxiu Municipal del Morell i està disponible per ser consultada sota petició prèvia.

      

   

Document del mes - plànol de la font i les Peixateries Públiques Municipals

El document d’aquest mes és del 1955. Consisteix en el plànol de la reforma de la font i de les Peixateries Públiques Municipals, situades a la plaça de la Font.

L’emplaçament públic destinat a la venda de peix estava situat a la plaça de la Font, és a dir, a la plaza de José Antonio durant el Franquisme. Sota terra, i a més a més, en terrenys propietat del Marquès de Motoliu.

S’inicia l’expedient mitjançant una comunicació d’Isidro Baldrich, agutzil del poble, adreçada a l’Ajuntament, el 8 de març del mateix any. Es notifica l’amenaça de ruïna de l’edifici. En aquesta carta, l’agutzil comenta que trobant-se ell mateix a la plaça comencen a despendre’s diferents materials de la construcció i per això creu oportú notificar-ho per poder prendre les mesures oportunes.

L’Ajuntament, en sessió del 14 de març del 1955, decideix per unanimitat (l’alcalde, José M. Valldosera i els 6 regidors) reconstruir aquest emplaçament per seguretat pública i per sanitat. Per tant, l’Arquitecte Municipal Assessor, el reusenc Miguel M. Aragonés Virgili, és l’encarregat de redactar el projecte.

El pressupost d’aquesta obra és de 41.662,82 pessetes més 5.000 de despeses imprevistes. Es contracta, en caràcter d’urgència, a Ramón Figueras Queralt, per dur a terme les reformes. Ell presenta la seva despesa que ascendeix a unes 25.520 pessetes sense incloure algunes partides incloses en el projecte de l’arquitecte. La despesa total, comptant els honoraris de l’arquitecte, fou de 30.415,75 pessetes.

En ser una despesa imprevista, i ser una obra d’urgència no contemplada en el pressupost ordinari, es busca una solució per fer front a aquesta quantitat. Per aquest motiu, es comenta a la Diputació poder destinar la subvenció concedida el 22 de juny del 1954 per a la instal·lació de l’enllumenat per a aquesta tasca.

Tot i els entrebancs econòmics, es va dur a terme i el 24 de maig de 1955 es presenta el Certificat de Finalització d’Obres de l’arquitecte.

La importància d’aquest expedient és que, a més a més de poder observar els plànols, l’informe de l’arquitecte o el material necessari de l’obra, ens remet a les Lleis de “Reglamento de Contratación de las Corporaciones Locales de 9 de enero de 1953” i la “Ley de Régimen Local de 16 de diciembre de 1950”.

Tota aquesta documentació ha estat extreta del fons de l’Arxiu Municipal del Morell i està disponible per ser consultada sota petició prèvia.

Document del mes - esborranys de les actes del ple i bans

Comencem l’any recordant l’entrada de les tropes franquistes al Morell, avui fa 80 anys. Així, us presentem tres documents extrets de l’expedient 516/6.

El primer és l’acta de la constitució de la junta gestora formada per persones afins al règim franquista, que data del 23 de gener del 1939. Segons el llibre d’actes de la comissió gestora, la totalitat dels càrrecs eren vacants, ja que hi hagué un abandonament massiu dels titulars. Les persones que tenien càrrecs públics van haver de fugir a l’exili i les que es van quedar van patir processos de depuració. Podeu consultar aquest document i la seva repercussió en el llibre De la segona república a la repressió franquista al Morell (1931-1945), de Francesc-Xavier Tolosana, guanyador de la segona beca de recerca local. Us recordem que podeu demanar aquesta publicació venint a les dependències de l’Ajuntament del Morell.

El segon document és un ban datat del 22 de gener. En ell, a més del nomenament del nou alcalde i dels regidors, es dicten unes normes per impedir el pillatge i robatori de les cases buides. També indica que s’han de retornar els béns mobles i immobles adquirits durant la guerra, i alerta que els que no ho compleixin seran denunciats i posats a la disposició dels tribunals de guerra.

En la mateixa línia va el tercer document, una ordre del banc d’Espanya en què es prohibeix la tinença d’or i altres metalls nobles.

La repressió i la supervivència, les denúncies dels veïns i els companys formen, part també de la postguerra. En aquest context, una part de la població migra cap a altres països amb l’esperança de tornar quan caigui règim, després de la Segona Guerra Mundial.

Tota aquesta documentació ha estat extreta del fons de l’Arxiu Municipal del Morell i està disponible per ser consultada sota petició prèvia.

   

   

Document del mes - Notas estadísticas

Aquest mes us presentem “Notas estadísticas e históricas del pueblo del Morell”, un manuscrit molt curiós de José Ruy Fernández, excursionista Instructor de la Tropa de Exploradores de España. Durant les primeres dècades del segle XX, Ruy Fernández va publicar uns treballs sobre diferents municipis del camp de Tarragona. Una còpia del que va escriure sobre el Morell està custodiat a l’arxiu. És una font documental on exposa una visió del municipi, amb dades geogràfiques, històriques i estadístiques.

Llega a esta población el día 8 de abril de 1917 a las cinco de la tarde, procedente de la Villa de Constantí. Ese trayecto es del todo agradable, por buena carretera costeada a sus dos lados por hermosas plantaciones de toda clase de árboles productivos entre los que domina el avellano, bastante viñedo y terreno de labranza. La población está sentada sobre una pequeña colina rodeada por sus cuatro puntos cardinales el espaciosos y fértil campo de Tarragona, dando el aspecto de un ameno y deliciosos jardín todo ese; territorio en el tiempo de las épocas florestales. Esta tiene en la actualidad 1700 habitantes; y linda al N. con Vilallonga, al Sur con Puebla de Mafumet, al E. con Puigdelfí, y al O. con Selva el Campo. Su riqueza es el avellano, vino, algarroba, melocotones de superior calidad para exportación; con cereales, legumbres, y hortalizas, para el consumo del vecindario; en una extensión de terreno cultivado de 940 hectáreas.

IL·LUSTRACIÓ: Dibuix que representa probablement José Ruy Fernández, fet pel nen Florenci Casellas de la Bisbal del Penedès el maig del 1918 (Extret del llibre LATORRE i SOLÉ, Joan: Un viatger pel Baix Penedès l’any 1918 p.16).

CONTEXT HISTÒRIC: José Ruy-Fernández va recórrer algunes de les comarques de Tarragona i el sud de Lleida entre els anys 1917 i 1920, visitant els seus pobles sense cap ordre lògic. Formava part dels “Exploradores de España”, un moviment escolta que fomentava el descobriment autònom en plena natura. L’historiador Josep Solé i Segarra el descriu com a rabassut, entre els quaranta i els cinquanta anys i vestit com un boy-scout. No parlava català tot i que l’entenia bé. Portava un bastó a la mà, una gorra al cap i una mena de sac a l’esquena. Sembla que prèviament havia contactat amb el secretari municipal o amb el capellà de cada una de les poblacions, que li facilitaven allotjament i manutenció. En acabar la seva visita deixava una còpia de les seves notes. Aquesta és la còpia que us presentem i que podeu consultar a l’Arxiu Municipal.

L’estructura dels seus escrits és similar a tot arreu: dia i hora d’arribada, descripció del terme, límits, conreus, contribució a Hisenda, hidrografia, descripció urbana (edificis i carrers), construccions religioses, indústria, societats, vies de comunicació i dades històriques. Les dades són extretes de documentació municipal, de la pròpia observació i d’antigues creences.

Tota aquesta documentació ha estat extreta del fons de l’Arxiu Municipal del Morell i està disponible per ser consultada sota petició prèvia.

      

 

      

Document del mes - declaracions de collita de l’oli

En aquesta ocasió, i coincidint amb la celebració de la Festa de l’Oli Nou, us mostrem uns expedients de més de 30 pàgines en què es declaren collites d’oliva dels anys 40 i 50.

Consultant la documentació podem extreure’n informació històrica, com ara els quilos d’oliva que es van recollir o els noms dels productors del Morell i dels municipis propers. La majoria dels agricultors del Morell tenen i tenien terres als municipis propers, com la Pobla de Mafumet, Constantí, la Selva del Camp i Alcover, tal com es reflecteix en els documents.

Els camps d’oliveres envoltaven les vinyes. La collita de l’oliva era transportada (segons els “conduces”) fins a la cooperativa. Tradicionalment la cooperativa del Morell i el Mas Montseny eren els llocs on es feia la producció de l’oli. Cada productor rebia una quantitat de litres d’oli i la resta era distribuïda per l’Ajuntament, ja que la seva venda estava prohibida.

El Boletín Oficial de la Provincia de Tarragona del 13 de novembre de l’any 1952 publica al circular sobre la campanya de l’oli d’aquell any.

Si voleu consultar-ne les dades, a l’Arxiu Municipal del Morell es conserven els expedients de les campanyes 1944-1945 i 1952-1953.

Tota aquesta documentació ha estat extreta del fons de l’Arxiu Municipal del Morell i està disponible per ser consultada sota petició prèvia.

   

   

Xarxes Socials

Contacte

 Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. 
 977 84 06 17
 977 84 20 56
 Plaça Era del Castell, 5 El Morell 43760