Warning: set_time_limit() has been disabled for security reasons in /usr/home/elmorell.cat/web/index.php on line 5
El racó de l'arxiu - Ajuntament del Morell

Document del mes - Sant Joan

Per diferents motius, aquest estiu serà atípic i moltes de les activitats vinculades amb el bon temps, a l’aire lliure i a la trobada social no es podran realitzar o canviaran de format.

Al Morell, tant per la revetlla de Sant Joan com per la de Sant Pere era costum fer fogueres als carrers, quan aquests encara no eren asfaltats. Com a molts llocs d’arreu dels Països Catalans, la canalla saltava i, a més, es mullaven els uns i els altres. Una tradició que recorda Josep Bultó al seu llibre ‘El Morell: un poble, una història’.

En aquesta mateixa publicació, s’explica que a principis de la dècada dels cinquanta del segle XX s’organitzava la revetlla amb un manubri al carrer del Molí i amb gramola al carrer de l’Esplanada, amb bombetes i paperets penjats al carrer.

Recuperada la democràcia municipal fa ja dècades, aquestes tradicions continuen no sols ben vives sinó que conformen part de la nostra identitat. Una qualitat que s’ha anat reivindicant en esferes diferents tant ciutadanes com institucionals per a què allò que ens identifica tingui també un reconeixement universal.

Als anys vuitanta, per exemple, la contraportada de la revista Ressò il·lustrava amb una foto d’una foguera un dels seus números. “La nit és màgica, propiciatòria dels encanteris. La flama preserva dels maleficis i el foc purifica l’esperit i l’espai” resava el peu de foto que acompanyava aquesta imatge.

En el terreny institucional, també s’han tirat endavant iniciatives per declarar Sant Joan com a festa nacional dels Països Catalans com la moció que es va aprovar el 2009, per unanimitat, al consistori del Morell. En concret, la moció recordava que “els focs de Sant Joan s’han celebrat des de fa segles arreu dels territoris de parla catalana, des del nord dels Pirineus fins al sud del País Valencià, passant per les Illes Balears, la Franja i l’Alguer” i afegia que “ha contribuït com cap altra festa a conservar i transmetre les tradicions pròpies de la nostra nació”.

Document del mes - #arxivemelmoment

Dibuixos, vídeos, escrits, fotografies… En els dies de confinament que a poc a poc es comencen a deixar enrere, s’ha generat a les llars una documentació única i singular relacionada amb emocions, vivències i solidaritat a causa de la pandèmia de la COVID-19. Afegint-se a una campanya nacional (#arxivemelmoment) impulsada per l’Associació d’Arxivers de Catalunya-Gestors de Documents (ACC-GD), l’Arxiu Municipal del Morell (AMMO) s’inclou entre els 75 arxius més del país que volen preservar i guardar aquesta documentació, que en el futur servirà com a memòria dels fets viscuts durant la pandèmia. Segons les dades de  l’ACC-GD, el nombre d’arxius que s’han sumat a la iniciativa representa que aproximadament 5 milions i mig de catalans tindran unes instal·lacions arxivístiques de referència a les quals cedir aquesta producció documental relacionada amb la COVID-19. D’aquesta forma, els arxius podran complementar la documentació oficial generada durant aquest període (campanyes especials, decrets, bans…) amb un fons social, espontani i molt plural generat per la població.

Un Sant Jordi confinat a casa, fotografies dels carrers buits o els missatges als balcons són alguns dels exemples que caldria preservar d’aquests dies en què la normalitat s’ha vist alterada per l’excepcional situació sanitària. És per aquest motiu que el Document del Mes reitera la necessitat de contextualitzar, preservar i guardar aquesta documentació de cara als investigadors del futur, i aportar-la a l’Arxiu de manera presencial quan finalitzi el confinament o, a partir d’ara, a través de les noves tecnologies com el correu electrònic (Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.).

   

Document del mes - farmàcia

El Document del mes de març tracta sobre l’obertura d’un local comercial al municipi corresponent als anys 20. En aquesta ocasió, aquest Racó mostra l’expedient de l’obertura d’una farmàcia l’any 1922, en què consta un croquis del local a més de documents diversos relacionats amb la titulació del sol·licitant i l’experiència prèvia a altres indrets. A la imatge que acompanya l’expedient s’indica la distribució del local, alguns dels elements de l’oficina (taulell, prestatgeries…) i la delimitació amb el carrer on s’ubicava, el carrer Sant Martí. En el dibuix també s’indica la zona reservada pel laboratori del facultatiu.

Tal com consta a l’expedient, la persona sol·licitant era Santiago Llucià i Roca qui era natural d’Igualada. El facultatiu, de 29 anys, havia estudiat a la Universitat de Barcelona i, prèviament, havia treballat a diferents poblacions barcelonines com Molins de Rei, Esplugues de Llobregat i Sant Feliu de Llobregat.

Aquelles persones que tinguin interès a saber algunes dades més sobre els farmacèutics que han treballat al poble poden rellegir el llibre ‘El Morell: un poble, una història’ de Josep Bultó en el qual repassa alguns dels noms d’aquestes persones. 

L’expedient del 1922 sobre l’obertura de la farmàcia de Santiago Llucià es pot consultar al fons de l’Arxiu del Morell.

Aquesta documentació forma part del fons de l’Arxiu Municipal del Morell i està disponible per ser consultada sota petició prèvia.

   

Document del mes - carrer Sant Plàcid i cinematògraf

El Document del Mes d’abril és una imatge provinent del fons de Josep Bultó i de la qual es té còpia digital a l’Arxiu Municipal. En ella es pot observar una postal antiga del carrer Sant Plàcid del poble quan encara no s’havia asfaltat. A la imatge, que no està datada, s’observen molts infants i dones i també un parell d’homes, un d’ells assegut en una cadira a prop del que sembla una mena d’establiment. Precisament referent a aquest mateix carrer es guarda a l’Arxiu Municipal un document ben curiós que informa sobre l’establiment d’un dels primers cinematògrafs al poble. És probable que es tractés del primer estable tot i que no es pot assegurar amb certesa.

D’acord amb l’expedient guardat a l’Arxiu, el 15 de febrer de 1922 Manuel Palau Español, Josep Barberà Carbonell i Josep Sanromà Nicolau van presentar una instància a l’Ajuntament al·legant que al cafè públic d’Antoni Ollé situat al número 20 del carrer Sant Plàcid  funcionava un cinematògraf que, segons ells, provocava “un greu dany per a la salut pública”. Entre els incompliments d’aquest espai enumeraven, per exemple, que “les fustes de les seves portes no estaven pintades amb substàncies incombustibles”, que no hi havia “portes laterals a les zones d’aïllament per a tenir una àmplia sortida al carrer” o que “no hi havia serveis d’extinció d’incendi”. Pel que advertien els denunciants, el cinematògraf no pagava la corresponent contribució industrial i els assistents tampoc podien disposar d’urinaris.

En resum, el cafè estava incomplint un Reial Decret de 1908 referent a aquests negocis així com el Reglament de Policia d’Espectacles de 1913 en diversos capítols. Arran d’aquesta denúncia, el cinematògraf es va tancar per ordre de l’alcalde.

A banda de poder consultar aquest expedient ben curiós a l’Arxiu Municipal del Morell, les persones interessades a saber amb més detall la història del cinematògraf al municipi poden consultar el llibre ‘El nostre cinema Paradís. Els inicis del cinema als pobles del Tarragonès’ (2014) de Pedro Nogales i José Carlos Suárez d’Arola Editors.

      

Document del mes - telefonia

El Document d’aquest mes de febrer tracta d’un temps en què el telèfon no era un aparell particular que cadascú portava a la seva butxaca. En aquells moments, la comunicació amb altres indrets s’establia tan sols a través de telèfons fixes que sovint tenien un vessant col·lectiu perquè no totes les persones i les llars tenien accés a aquesta tecnologia. No obstant aquestes limitacions, les línies aèries van començar, ben aviat, a instal·lar-se per tot arreu per garantir el servei telefònic entre una localitat i una altra. Precisament, aquest racó de l’Arxiu parla aquest mes d’un plec de condicions presentat per la Compañía Peninsular de Teléfonos ara fa justament un segle, el 1920, per a l’establiment d’una línia telefònica a la carretera del municipi. Concretament, el text comunica el permís a aquesta empresa barcelonina per situar pals a la carretera de Reus a Vilallonga, amb ramal al Morell. Segons s’explica, aquests elements s’havien de situar  a una distància de 60 a 70 metres entre ells i es concedia a l’empresa sol·licitant un termini de 2 mesos a partir de la concessió del permís per a la col·locació dels pals i els filferros. L’expedient advertia que si en dos mesos no s’havia fet ús del permís, el mateix quedava sense efecte. Enguany s’ha complert un segle de la tramitació d’aquest expedient per part de l’Ajuntament del Morell.

Com a mostra de l’evolució d’aquesta tecnologia al llarg del segle XX, i en relació també amb el municipi del Morell, l’Arxiu Municipal també disposa d’uns plànols molt més recents, de l’any 1974, que acompanyaven la sol·licitud d’una altra companyia telefònica (aleshores la Compañía Telefónica de España) per construir una  centraleta telefònica al municipi. La sala de l’equip automàtic disposava d’una capacitat per a 4000 línies tipus Pent -1000.  Pel que fa a l’edifici,  es va situar en el que aleshores era l’antic camí de Reus, amb una superfície edificable de 380 metres quadrats. El pressupost d’aquesta obra va ser d’11 milions de les antigues pessetes i disposava de planta baixa, planta primera i un terrat.

El Document del Mes també s’acompanya d’una fotografia de 1977 on diferents autoritats passegen pel poble i col·lateralment s’observa l’edifici de la centraleta de Telefónica que ja era una realitat.

Aquesta documentació forma part del fons de l’Arxiu Municipal del Morell i està disponible per ser consultada sota petició prèvia.

   

Xarxes Socials

Contacte

 Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. 
 977 84 06 17
 977 84 20 56
 Plaça Era del Castell, 5 El Morell 43760