Document del mes - els rentadors a l’inventari de béns patrimonials de l’Ajuntament

El document del mes de novembre fa referència a un inventari de béns de l’ajuntament del Morell de l’any 1980. Els inventaris patrimonials són una eina molt útil i necessària per saber quins són els béns de què disposa un municipi. Al llarg del temps i de manera periòdica, el consistori del Morell ha anat realitzant aquest tipus d’inventaris, dels quals a l’Arxiu Municipal del Morell es conserven diferents corresponents, per exemple, a anys com 1939, 1943, 1972, o 1980, com és el cas que es comenta en aquest Document del Mes. 

En concret, el llistat del 1980 ens informa que el consistori tenia, aleshores, 21 béns patrimonials (edificis, terrenys, coberts, el cementiri, escorxador…) que podien tenir usos “propis” o d’ús públic i en comptabilitzava 3 de tipus material relacionat amb el mobiliari (màquines d’escriure, taules i cadires, fotocopiadora,  equip de megafonia, etc.).

Dins d’aquest llistat de béns, destaquen uns espais de feina típics a molts municipis fins a la popularització de les rentadores a les llars privades: els rentadors o safareigs. Denominats de forma més genèrica també com a basses en alguns indrets, els rentadors eren llocs de feina i socialització de les dones que hi feien la bugada, una tasca que es feia de manera col·lectiva perquè no disposaven d’aparells particulars. En concret, els rentadors públics que existien a principis de la dècada dels vuitanta al poble eren dos.

Segons s’observa d’aquest llistat, el primer dels rentadors existents al Morell el 1980 estava situat al carrer del Molí, número 27, i tenia 125 metres quadrats de superfície. A l’inventari consta que s’havia construït l’any 1942 i que, ara farà 40 anys, tenia un estat de conservació “regular”. Pel que se’ns diu, formava part del patrimoni municipal per compra efectuada a l’anterior propietari Joaquin Calvo Pàmies l’octubre de 1942. El valor que se l’estimava en el moment d’elaboració del llistat de patrimoni era de 1000 pessetes.

El segon dels safareigs que fa referència l’inventari citat era també d’ús públic i el seu valor també s’estimava en la mateixa quantitat. La seva ubicació era el número 3 del carrer de la Sínia i era, lleugerament, més gran que el del carrer del Molí perquè tenia una superfície de 153 metres quadrats. Havia estat construït l’any 1940 i, a diferència de l’altre espai esmentat, tenia un estat de conservació definit com a “dolent inservible”. La seva antiguitat devia ser tan remota o indocumentada que a l’inventari s’observa que la pertinença a l’ajuntament era des de “temps immemorial” i “sense títol escrit”.

Segons explica Josep Bultó Vidal al llibre El Morell: un poble, una història (Cossetània, 2007), havia existit, amb anterioritat, un altre safareig de tipologia coberta davant del Sindicat Agrícola i en el qual s’havien de baixar dues escales. Aquesta infraestructura va desaparèixer quan es va decidir ampliar el Sindicat.

Amb l’objectiu d’obtenir més informació sobre aquestes infraestructures relacionades amb les tasques domèstiques femenines, es poden consultar també els acords del plenari del juny de 1942 on s’explica que “amb càrrec als fons municipals” s’acorda construir un rentador públic rere el carrer de Sant Josep als terrenys de Montserrat Barberà Carbonell i un altre amb façana al carrer del Molí i davant al de Sant Isidre als terrenys de Joaquin Calvo Pàmies. L’acord municipal també faculta a l’alcalde d’aquell moment perquè pogués adquirir “els terrenys necessaris, comprar els materials, pagar la mà d’obra i totes les gestions” destinades a realitzar les construccions “amb la major rapidesa”.

En el llibre assenyalat abans, Bultó parla de les seves vivències i records en referència a aquests dos espais. Respecte al safareig del carrer Sant Josep explica que hi acudia “la gent de la plaça, de la Muralla, de la Pareteta, de Sant Rafel i del carrer Major”. Sobre l’assistència a aquest espai, l’autor afegeix que els dilluns “era com una processó” a causa de la quantitat de dones que portaven el cossi i la roba bruta per poder rentar la roba. Respecte el rentador del carrer del Molí, Bultó refereix que estava situat “entre ca Martí del Guerxo i ca Fanoca” davant del carrer de l’estació i -sembla ser- que la gernació de dones devia ser també molt gran coincidint, a més, que per aquell carrer hi passaven moltes de les treballadores de la fàbrica de roba.

Si algun dels lectors del Racó de l’Arxiu té més dades o algun tipus de document (fotografies, records, etc.) sobre aquests rentadors i la seva història, pot escriure o contactar amb l’Arxiu del Morell (Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.).

Tota aquesta documentació ha estat extreta del fons de l’Arxiu Municipal del Morell i està disponible per ser consultada sota petició prèvia.

      

   

Xarxes Socials

Contacte

 Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. 
 977 84 06 17
 977 84 20 56
 Plaça Era del Castell, 5 El Morell 43760