Document del mes – Ràdio Morell (agost 2020)

El Document del Mes d’aquest agost tracta del naixement de Ràdio Morell. L’aparició inicial de l’emissora es va produir pels volts del febrer de 1985 quan un grup de morellencs i morellenques (Antoni Virgili, Antoni Granell, Antoni Òdena, Jordi Rovira, Montse Granell, Martí Macias, Josep Besora, Carme Òdena, Francesc Domingo, Lluís Domingo, Ramon  Solà i Òscar Granell) van impulsar-la i se’n van responsabilitzar col·lectivament amb funcions diverses. La primera emissió va ser l’11 de març de 1985.

Inspirant-se en altres iniciatives locals com la d’Arenys de Mar, el grup va articular una proposta tècnica amb un pressupost d’unes 500.000 pessetes. Aquesta ràdio tenia un local al centre sociocultural i la presidència del patronat que regulava la relació amb el consistori anava a càrrec de l’alcalde del moment.

Amb una potència de 20 watts regulable, la graella de la primera temporada de Ràdio Morell es distribuïa de dilluns a dissabte de 8 a 10 del vespre, segons s’explicava a la revista Ressò.

El juny de 1994, un acord de Govern de la Generalitat de Catalunya va atorgar a l’ajuntament del Morell l’adjudicació provisional per a la gestió del servei de radiodifusió en ones mètriques amb modulació de freqüència, que posteriorment va esdevenir definitiva després de l’aprovació de l’aleshores Ministeri de Ciència i Tecnologia. Amb aquesta aprovació es va concedir el domini públic radioelèctric en la freqüència 98.3 MHz.

Des de l’any 2010, Ràdio Morell ha encetat una nova etapa comunicativa, i el 2019 va fer un nou pas endavant amb la seva professionalització, ja que l’Ajuntament va optar per contractar un periodista que s’encarregués de coordinar l’emissora i també de generar continguts propis que es poden escoltar actualment: informatius locals, programació local i en xarxa, i reemissions de programes.

Tota aquesta documentació ha estat extreta del fons de l’Arxiu Municipal del Morell i està disponible per ser consultada sota petició prèvia.

Document del mes – les dones a l’Ajuntament del Morell (juliol 2020)

Amb motiu del 25è aniversari de les eleccions municipals, l’abril de 2007, l’Ajuntament del Morell va editar un complet fulletó amb els resultats, els noms i els partits dels regidors i els vots de cadascuna de les formacions. A més, hi apareixien fotografies de tots els consistoris entre els anys 1979 i el 2003 a excepció del de l’any 1991. Encapçalada pel poema ‘El poble’ de Miquel Martí i Pol, aquesta publicació mostra, entre altres aspectes, diferents curiositats històriques com ara que hi apareguin els escrits dels dos primers alcaldes democràtics del Morell fins al moment (Josep Maria Montserrat Español i Pere Guinovart Dalmau).

Tot observant aquestes imatges ens adonarem, també, que fins al mandat 1999 no es va elegir cap regidora a la corporació morellenca. Concretament, la primera dona regidora va ser M. Lluïsa Policarpo Garriga per l’agrupació de CiU qui quatre anys més tard tornaria a repetir com a càrrec electe. A diferència del mandat de 1999-2003, Policarpo no serà l’única dona regidora al mandat següent (2003-07) gràcies a la presència d’una altra dona, Montserrat Ibáñez Guinovart, també per CiU.

Per veure com ha evolucionat la presència de les dones en el consistori des d’aquells moments, només cal pensar que en el mandat actual (2019-2023) el nombre de regidores és de 5 (Maria Jesús Valldosera Gasull; Judith Fernández Llerena; Mònica Casas Salvadó; Rosa Maria Sánchez Pérez i Teresa Bolaño Guivernau) d’un total d’11 regidors.

Els testimonis documentals, com aquest del qual fem ressò en aquest ‘Document del Mes’, serveixen per mostrar l’evolució de la societat, els canvis de mentalitat respecte a la participació femenina en els afers públics i el progrés que s’esdevé en el si d’ella amb el pas del temps.

Document del mes – Sant Joan (juny 2020)

Per diferents motius, aquest estiu serà atípic i moltes de les activitats vinculades amb el bon temps, a l’aire lliure i a la trobada social no es podran realitzar o canviaran de format. Al Morell, tant per la revetlla de Sant Joan com per la de Sant Pere era costum fer fogueres als carrers, quan aquests encara no eren asfaltats. Com a molts llocs d’arreu dels Països Catalans, la canalla saltava i, a més, es mullaven els uns i els altres. Una tradició que recorda Josep Bultó al seu llibre ‘El Morell: un poble, una història’.  En aquesta mateixa publicació, s’explica que a principis de la dècada dels cinquanta del segle XX s’organitzava la revetlla amb un manubri al carrer del Molí i amb gramola al carrer de l’Esplanada, amb bombetes i paperets penjats al carrer.

Recuperada la democràcia municipal fa ja dècades, aquestes tradicions continuen no sols ben vives sinó que conformen part de la nostra identitat. Una qualitat que s’ha anat reivindicant en esferes diferents tant ciutadanes com institucionals per a què allò que ens identifica tingui també un reconeixement universal. Als anys vuitanta, per exemple, la contraportada de la revista Ressò il·lustrava amb una foto d’una foguera un dels seus números. “La nit és màgica, propiciatòria dels encanteris. La flama preserva dels maleficis i el foc purifica l’esperit i l’espai” resava el peu de foto que acompanyava aquesta imatge. En el terreny institucional, també s’han tirat endavant iniciatives per declarar Sant Joan com a festa nacional dels Països Catalans com la moció que es va aprovar el 2009, per unanimitat, al consistori del Morell. En concret, la moció recordava que “els focs de Sant Joan s’han celebrat des de fa segles arreu dels territoris de parla catalana, des del nord dels Pirineus fins al sud del País Valencià, passant per les Illes Balears, la Franja i l’Alguer” i afegia que “ha contribuït com cap altra festa a conservar i transmetre les tradicions pròpies de la nostra nació”.   

Document del mes – #arxivemelmoment (maig 2020)

Dibuixos, vídeos, escrits, fotografies… En els dies de confinament que a poc a poc es comencen a deixar enrere, s’ha generat a les llars una documentació única i singular relacionada amb emocions, vivències i solidaritat a causa de la pandèmia de la COVID-19. Afegint-se a una campanya nacional (#arxivemelmoment) impulsada per l’Associació d’Arxivers de Catalunya-Gestors de Documents (ACC-GD), l’Arxiu Municipal del Morell (AMMO) s’inclou entre els 75 arxius més del país que volen preservar i guardar aquesta documentació, que en el futur servirà com a memòria dels fets viscuts durant la pandèmia. Segons les dades de  l’ACC-GD, el nombre d’arxius que s’han sumat a la iniciativa representa que aproximadament 5 milions i mig de catalans tindran unes instal·lacions arxivístiques de referència a les quals cedir aquesta producció documental relacionada amb la COVID-19. D’aquesta forma, els arxius podran complementar la documentació oficial generada durant aquest període (campanyes especials, decrets, bans…) amb un fons social, espontani i molt plural generat per la població.

Un Sant Jordi confinat a casa, fotografies dels carrers buits o els missatges als balcons són alguns dels exemples que caldria preservar d’aquests dies en què la normalitat s’ha vist alterada per l’excepcional situació sanitària. És per aquest motiu que el Document del Mes reitera la necessitat de contextualitzar, preservar i guardar aquesta documentació de cara als investigadors del futur, i aportar-la a l’Arxiu de manera presencial quan finalitzi el confinament o, a partir d’ara, a través de les noves tecnologies com el correu electrònic (arxiu@morell.altanet.org).

Document del mes – cinematògraf (abril 2020)

El Document del Mes d’abril és una imatge provinent del fons de Josep Bultó i de la qual es té còpia digital a l’Arxiu Municipal. En ella es pot observar una postal antiga del carrer Sant Plàcid del poble quan encara no s’havia asfaltat. A la imatge, que no està datada, s’observen molts infants i dones i també un parell d’homes, un d’ells assegut en una cadira a prop del que sembla una mena d’establiment. Precisament referent a aquest mateix carrer es guarda a l’Arxiu Municipal un document ben curiós que informa sobre l’establiment d’un dels primers cinematògrafs al poble. És probable que es tractés del primer estable tot i que no es pot assegurar amb certesa.

D’acord amb l’expedient guardat a l’Arxiu, el 15 de febrer de 1922 Manuel Palau Español, Josep Barberà Carbonell i Josep Sanromà Nicolau van presentar una instància a l’Ajuntament al·legant que al cafè públic d’Antoni Ollé situat al número 20 del carrer Sant Plàcid  funcionava un cinematògraf que, segons ells, provocava “un greu dany per a la salut pública”. Entre els incompliments d’aquest espai enumeraven, per exemple, que “les fustes de les seves portes no estaven pintades amb substàncies incombustibles”, que no hi havia “portes laterals a les zones d’aïllament per a tenir una àmplia sortida al carrer” o que “no hi havia serveis d’extinció d’incendi”. Pel que advertien els denunciants, el cinematògraf no pagava la corresponent contribució industrial i els assistents tampoc podien disposar d’urinaris.

En resum, el cafè estava incomplint un Reial Decret de 1908 referent a aquests negocis així com el Reglament de Policia d’Espectacles de 1913 en diversos capítols. Arran d’aquesta denúncia, el cinematògraf es va tancar per ordre de l’alcalde.

A banda de poder consultar aquest expedient ben curiós a l’Arxiu Municipal del Morell, les persones interessades a saber amb més detall la història del cinematògraf al municipi poden consultar el llibre ‘El nostre cinema Paradís. Els inicis del cinema als pobles del Tarragonès’ (2014) de Pedro Nogales i José Carlos Suárez d’Arola Editors. 

Document del mes – farmàcia (març 2020)

El Document del Mes de març tracta sobre l’obertura d’un local comercial al municipi corresponent als anys 20. En aquesta ocasió, aquest Racó mostra l’expedient de l’obertura d’una farmàcia l’any 1922 i en ell consta un croquis del local a més de documents diversos relacionats amb la titulació del sol·licitant i l’experiència prèvia a altres indrets. A la imatge que acompanya l’expedient s’indica la distribució del local, alguns dels elements de l’oficina (taulell, prestatgeries…) i la delimitació amb el carrer on s’ubicava, el carrer Sant Martí. En el dibuix també s’indica la zona reservada pel laboratori del facultatiu.

Tal com consta a l’expedient, la persona sol·licitant era Santiago Llucià i Roca qui era natural d’Igualada. El facultatiu, de 29 anys, havia estudiat a la Universitat de Barcelona i, prèviament, havia treballat a diferents poblacions barcelonines com Molins de Rei, Esplugues de Llobregat i Sant Feliu de Llobregat.

Aquelles persones que tinguin interès a saber algunes dades més sobre els farmacèutics que han treballat al poble poden rellegir el llibre ‘El Morell: un poble, una història’ de Josep Bultó en el qual repassa alguns dels noms d’aquestes persones. 

L’expedient del 1922 sobre l’obertura de la farmàcia de Santiago Llucià es pot consultar al fons de l’Arxiu del Morell.